El senat participatiu de Nova York
16.11.09
El problema de molts parlaments és que és complicat entendre (i trobar) algunes lleis, propostes i altres informacions que la cambra genera al llarg de la seva existència. A més, molt sovint la majoria de dades es troben perdudes en la immensitat del web. Per descomptat, encara és més complicat que la ciutadania pugui participar de les seves lleis, donant la seva opinió o idees per a millorar-les. Tot això és el que s'ha tractat d'arreglar al senat de l'Estat de Nova York.
El passat 5 de novembre es va inaugurar el portal "Legislació Oberta", un motor de cerca semblant a Google on trobar lleis, vots a cada llei i tota la informació clau sobre legislació que hi ha al Senat Estatal de Nova York. A més, es poden fer comentaris sobre qualsevol legislació.
Tal com comentava el Senador José Serrano en la presentació: "Aquesta generació d'estudiants té una quantitat sense precedents d'accés a tecnologia, i és emocionant que puguin ara utilitzar aquestes habilitats i tècniques per mantenir-se informats del procés legislatiu. Com a lawmaker, és un honor guiar pas a pas els votants futurs i estrategs polítics de l'Estat de Nova York a través d'un recurs que enriquirà les seves vides durant anys".
Legislació Oberta és només una part de Senat Obert, un esforç pel Senat de Nova York per fer més transparent el seu propi cos administratiu i tenir en compte una quantitat enorme d'accés a lleis i a dades, tot amb programari de font oberta; unes altres entitats, incloent-hi altres cossos governamentals, poden descarregar i fer ús del Programari de Legislació Oberta per als seus propis propòsits, a cap cost. Qualsevol desenvolupador web també pot utilitzar els milers de dades disponibles per a construir els seus propis llocs web incorporant dades de Senat.
Utilitzant una interfície simple, els ciutadans poden ara trobar informació legislativa tan fàcilment com fent una recerca a Google. Trobar una llei de l'Assemblea Estatal de Nova York és bastant fàcil a partir d'ara. És a dir, si saps el número de llei o mitjançant la paraula clau correcte, o per tema, nom del Senador, comitè, accions recents i vots recents... Tot està disponible fent una cerca simple per qualsevol d'aquestes categories.
Per primera vegada, la informació legislativa de Senat de Nova York també s'inclourà en l'índex de motors de cerca essencials i apareix en recerques en llocs com Yahoo, Google, o Bing. Una altra novetat és l'accés a la informació a través d'eines com el Messenger, Twitter, SMS i els navegadors web mòbils, fent que la informació del Senat sigui accessible des de qualsevol lloc amb l'accés a un ordinador, un telèfon, o un dispositiu mòbil.
Aquest nou portal disposa de blog on explica les darreres novetats, i també d'eines per a compartir la informació que conté, com delicious, digg, facebook o Twitter.
Una cosa que també m'ha cridat l'atenció és que el seu apartat de premsa és "per a premsa i per a bloggers".
Posted by e-Xaps 19:14 1 comentaris
Etiquetes de comentaris: e-Administració, Estats Units, Participació
Internet es mofa de Sarkozy
15.11.09
Diumenge passat, Nicholas Sarkozy va penjar a Facebook una imatge en la que apareixia davant el mur de Berlín i que, segons assegurava, havia estat presa el dia de la caiguda, el 9 de novembre de 1989, en una visita al costat d'Alain Juppé. Però, els mitjans francesos van investigar als seus arxius i van posar en dubte la veracitat dels comentaris del mandatari ja que van trobar que aquell dia ambdós polítics van participar de diferents actes a França i que haurien arribat a Alemanya una setmana després.
Molts internautes s'han proposat realitzar el somni del president francès: convertir-lo en actor en els majors esdeveniments del segle XX i, sobretot, deixar una prova gràfica d'això per poder presumir. Gràcies al photoshop, els ciberartistes l'han fet aparèixer entre el públic que va presenciar l'assassinat de John Fitzgerald Kennedy, el 1963 a Dallas; al costat de Neil Armstrong, quan va trepitjar per primera vegada la Lluna el 1969; sent testimoni d'excepció d'El petó, la mítica foto de Robert Doisneau, o vestit de curt per jugar la final del Mundial de futbol de 1998 contra el Brasil.
Altres han preferit col·locar-lo entre els soldats que van desembarcar a Normandia el 1944, davant els tancs a la plaça de Tiananmen de Pequín, a la foto oficial de la firma dels acords de Yalta al costat de Churchill, Roosevelt i Stalin, i fins i tot a prop dels dirigents que van segellar el tractat de pau que, l'11 de novembre de 1918, va posar fi a la primera guerra mundial.
Posted by e-Xaps 13:30 0 comentaris
Etiquetes de comentaris: França
La xarxa com a creadora de comunitats
13.11.09
Aquestes són les paraules amb què l'eurodiputat Oriol Junqueras ens rebia el passat dimecres en el Parlament Europeu i amb que obria el seminari sobre activisme polític a la xarxa.
La xarxa permet augmentar la participació i la inteactivitat, i també l'activisme polític. Tal com ens comentava l'eurodiputat del partit pirata, Christian Engström, en el seu cas el partit va començar (el gener de 2006) com un fòrum on la gent llegia notícies i activitats. En un següent pas, molta gent va començar a seguir la web, d'altres van començar a participar i a fer comentaris, i a partir d'aquí, en sentir-se còmodes, van començar a publicitar tant la web com el partit a través de blocs, comentaris en altres blocs o creant grups de Facebook.
És així, de senzill o de complicat, com comença l'activisme a la xarxa, que mai no és suficient, sinó que es complementa amb reunions presencials, on el cara a cara i sobretot "posar cara" als teus interlocutors segueix sent bàsic. Cal ser visible i com deia Engström, la web pot i ha de ser part de la vida real.
Altres exemples els veiem en la blocosfera gallega, molt nombrosa al seminari, sorgida especialment després de la tragèdia del Prestige el 2002. L'idiosincràsia gallega, sovint amb poblacions separades també va tenir molt que veure. La problemàtica mediambiental i política va fer que aviat es creessin xarxes de bloggers, ara units en xarxes com la xarxa de blocaires en defensa del gallec, blogaliza o com chuza (una espècie de menéame).
A Catalunya la segmentació de xarxes de blogs per comarques està augmentant, generant un sentiment de comunitat, com en el cas de l'osonosfera, que ens va presentar Enric Xicoy. Aquí, la proximitat és la base, usant metafòricament la típica "tertúlia de casino" catalana, aquestes xarxes funcionen així, creant unitat, proximitat i sovint, amb coneixement previ personal de molts dels bloggers membres.
En altres llocs, les xarxes de blogs polítics estan servint sobretot per implicar els joves en política, com per exemple a Escòcia, com ens van explicar David Hutchinson i Chris Jones. Aquests bloggers cobreixen notícies i esdeveniments que els mitjans de comunicació escocesos (normalment d'origen anglès) no cobreixen. Tan sols guanyant-se a la gent es pot arribar a més públic, amb confiança, amb treball i amb paciència.
La xarxa ofereix eines potencials per aprofundir en la democràcia, obrint espais de participació ciutadana, on la societat recuperi part del protagonisme. Aquesta va ser la ponència de Paul Ríos, l'última però segurament la més interessant, on també ens va explicar l'experiència basca amb Politika 2.0, una iniciativa que pretén reenllaçar a la política amb els ciutadans i que es veu a si mateixa com una plaça on trobar-se.
Paul va parlar també d'un pas més, potser el més important, i que reprodueixo: és suficient que la classe política escolti la ciutadania o cal fer un pas més perquè es garanteixi de manera efectiva que l'opinió social sigui determinant en la gestió dels assumptes públics i la ciutadania pugui decidir?
Del seminari em quedo amb la idea de la xarxa com un intent d'apropar la política als ciutadans, però també com a una sortida per difondre informacions i idees que no solen sortir en els mitjans tradicionals. Em quedo amb la idea de la xarxa com una eina de comunitat i de construcció de comunitats, siguin polítiques o no.
Podeu trobar bons resums de:
Paul Ríos
Albert Medrán
Chris Jones
Xabier Pérez Igrexias
Posted by e-Xaps 19:20 0 comentaris
Etiquetes de comentaris: Blogs, Unió Europea
Esdeveniments sobre comunicació política al novembre
Aquestes pròximes setmanes hi ha un conjunt de bons esdeveniments que m'ha semblat oportú ressenyar, per si a algú li interessa acudir.
Telepolitika
Bilbao, 18 al 20 de novembre
Telepolitika – Forum sobre políticas de comunicación és el primer forum de polítiques de comunicació d'Euskadi. La seva composició multidisciplinària el converteix en un forum únic. A través de diferents taules temàtiques, pretén apropar al gran públic les últimes novetats en aquesta matèria d'actualitat i de gran utilitat per a la comunicació estratègica d'empreses, partits polítics, governs i institucions.
Sota el títol "Comunicació política, govern local i eleccions", han preparat un programa amb 8 taules temàtiques sobre estratègies de comunicació, política 2.0, xarxes socials, open government, city-màrqueting, política i humor, comunicació de crisi, etc. Tot això amb una orientació i visió molt pràctica de cara a les pròximes eleccions de 2011.
VIII Seminari Internacional de Comunicació Política i Electoral.
Madrid. 19 de novembre.
El VIII Seminario Internacional de Comunicación Política y Electoral, que porta el títol de "Noves tendències en campanya electoral", analitzarà els nous llenguatges, canals i estratègies utilitzats per candidats de diferents països, fent especial recalcament en com serà la comunicació política després de Barack Obama.
El Seminari, organitzat per The George Washington University, MAS Consulting España y la Universidad Pontificia Comillas, celebra la seva vuitena edició el pròxim 19 de novembre a Madrid, on reunirà alguns dels majors experts internacionals en campanyes electorals. Aquí hi ha el programa. Com sempre, molt interessant.
Personal Democracy Forum
Barcelona, 20 i 21 de novembre
Ja vaig parlar d'aquest esdeveniment en aquest post. El seminari Personal Democracy Forum és, potser, l'esdeveniment del món amb més concentració d'investigadors i "gurus" sobre la relació entre Internet i política, democràcia i administració. Es realitza anualment als Estats Units i els seus ponents són els principals investigadors i pioners en la implementació de les noves tecnologies en la política i en la participació política. Ara arriba a Europa.
Àtic 2ª
Tortosa, Tarragona i Cornellà de Llobregat, 28 i 29 de novembre
La Internet mòbil, a debat. Les jornades "Àtic 2ª" tindran tres seus simultànies en la seva sisena edició. La revolució que suposa l'accés a Internet amb mobilitat: accés des dels mòbils, els mapes al mòbil, xarxes sense fils, vídeo, gps i les seves diferents opcions de futur. Aquest serà el tema central de les sisenes Jornades sobre Tecnologies de la Informació i la Comunicació, els dies 28 i 29 de novembre. El debat es realitzarà en un espai virtual, www.atic2.cat, suportat per tres seus físiques: Tortosa, Tarragona i Cornellà de Llobregat.
Es podran seguir diferents esdeveniments, com un Cava&Twitts a Tarragona, o la clausura del congrés de la cibersocietat a Cornellà.
En el meu cas, acudiré al PDF. La meva agenda i el meu economia no em permeten més ;)
Posted by e-Xaps 11:44 0 comentaris
Etiquetes de comentaris: Esdeveniments
El triomf de Bloomberg: casa per casa
10.11.09
Michael Bloomberg serà per tercera vegada consecutiva alcalde de Nova York, tot i que per un marge ajustat. El multimilionari -que es presentava a les eleccions sota dues banderes, la del Partit Republicà i la del Partit Independent- va guanyar el passat dimarts al seu rival demòcrata, William Thompson, per cinc punts d'avantatge -menys de 51.000 vots entre el milió de sufragis emesos, el 51% davant el 46%.
Així, les eleccions han estat molt més renyides del previst i és molt interessant analitzar els resultats el més segmentats possibles. Per a fer-ho, res millor que l'espectacular mashup, que com indica Diego Beas, ha creat el New York Times, en col·laboració amb Google Maps i que fa un mashup de cada illa de cases de la ciutat i els vots del passat dimarts a l'alcaldia de Nova York.
El conjunt és un mapa detallat que mostra, entre altres coses, com l'alcalde Michael Bloomberg va perdre suports en la comunitat negra i va ser derrotat clarament en zones com Harlem i el Bronx.
Val la pena fer un cop d'ull, i sobretot, ampliar la imatge de la web.
Posted by e-Xaps 09:25 0 comentaris
Etiquetes de comentaris: Anàlisi, Estats Units
Seminari "Activisme polític a la xarxa"
9.11.09
Els eurodiputats Oriol Junqueras (Esquerra) i Christian Engström (Partit Pirata), membres del partit europeu "Els verds/Aliança lliure d'Europa", organitzen el proper dimecres, 11 de novembre, al Parlament Europeu el seminari ‘Activisme polític a la xarxa’, en què una trentena de periodistes digitals, blocaires i polítics, provinents de set països europeus, presentaran diversos projectes de mobilització política a la xarxa. L’objectiu del seminari és posar en comú iniciatives polítiques on-line que han sorgit a diversos punts d’Europa, per tal de promoure la transformació de la societat europea des d’internet.
Entre els projectes que es presentaran, hi haurà la competició europea de blocaires Th!nk About it, que promou el debat ben informat entre bloggers sobre el canvi climàtic, i que està organitzada pel Centre Europeu de Periodisme. Així mateix, l’eurodiputat del Partit Pirata, Christian Engström, explicarà com es pot crear i, alhora, gestionar un partit polític a la xarxa. Cal recordar que el Partit Pirata s’ha convertit en el tercer partit amb més afiliats a Suècia, i que a les eleccions europees d’enguany va obtenir més del 7% dels vots. D’altra banda, també es presentarà la forma de fer periodisme de VilaWeb, una experiència innovadora a nivell europeu pel que fa a la revisió dels criteris periodístics i de noticiabilitat, i també per la veu que dóna als moviments socials.
Durant el seminari també es presentaran les característiques de les blocosferes catalana, gallega, sueca, flamenca, basca i escocesa.
Us poso l'agenda:
09:00 - 09:10
Presentació del seminari. A càrrec de l’Oriol Junqueras, eurodiputat d’Esquerra
09:10 - 09:35
‘Els blocs com a eina per al debat europeu’. El cas de la competició de blocaires Th!nk about it
A càrrec d’Anne Autio i Rina Tsubaki de l’European Journalism Centre
09:35 – 10:00
‘El periodisme catalitzador d’iniciatives socials’. El cas del diari digital VilaWeb.
A càrrec de Martí Crespo, periodista de VilaWeb
10:00 - 11:00
‘El Partit Pirata, l’èxit de la política a la xarxa’
A càrrec de Christian Engström, eurodiputat del Partit Pirata
11:45 – 12:30
‘La blocosfera gallega, teixir des de l'esquerra la llengua i la nació’
Introducció à carrec d’Ana Miranda, portaveu del BNG a Brussel·les
A càrrec de diversos experts gallecs en comunitats virtuals
12:30 – 13:00
‘La blocosfera escocesa i la campanya pel domini .scot’
A càrrec de Davie Hutchison, impulsor de la campanya .scot, i del blocaire
Christian Jones
13:00 – 13:30
“L’Osonosfera, exemple de comunitat virtual comarcal”
A càrrec d’Enric Xicoy, impulsor de l’Osonosfera i professor de comunicació de la Universitat Ramon Llull (URL)
13:30 – 13:55
‘La blocosfera flamenca’
A càrrec del blocaire Theo Francken
13:55 – 14:20
‘Característiques de la blocosfera sueca’
A càrrec del blocaire suec Henrik Alexandersson
14:20 – 14:45
‘Aprofundint en la democràcia: Politika 2.0’
A càrrec de Paul Rios, coordinador de Lokarri i participant de Politika 2.0
M'han convidat a assistir-hi, junt amb altres blocaires i amics (Jordi Vilanova, Albert Medrán, Enric Xicoy, Paul Ríos...) a participar, o sigui que us aniré explicant el que es diu al seminari.
Posted by e-Xaps 17:09 0 comentaris
Etiquetes de comentaris: Esdeveniments, Política 2.0
Adopta a un negociador de la cimera del clima
6.11.09
El pròxim mes de desembre, del 7 al 18, a Copenhague, se celebrarà la 15a Cimera Internacional de la Convenció Marc de les NNUU contra el canvi climàtic. Aquesta cimera té una rellevància fonamental, ja que en ella els governs dels països industrialitzats i dels menys desenvolupats han d'assolir un acord internacional que doni continuïtat al Protocol de Kyoto. I no val qualsevol acord. El nou tractat ha de ser eficaç per evitar que la temperatura superi els límits que farien que els canvis al planeta siguin irreversibles i imprevisibles. Però a més ha de ser just, assegurant que no recaigui sobre els més pobres el pes d'uns ajusts que han d'assumir els responsables del problema.
Des de fa més d'un any, diferents organitzacions, polítics i ciutadans s'han posat en marxa per pressionar els negociadors perquè arribin a un acord, que sembla que encara està bastant lluny.
Una d'aquestes accions, potser la més visible per ara, va tenir lloc el 24 d'octubre. A més de 180 països es van reunir persones per celebrar el dia d'acció internacional més difós en la història del planeta. En més de 5000 esdeveniments a tot el món, la gent es va reunir i va fer una crida a l'acció i al lideratge per lluitar contra el canvi climàtic. L'organització va ser a través de la web www.350.org, una campanya internacional dedicada a construir un moviment que uneixi al món al voltant de les solucions necessàries per a la crisi climàtica. 350 són les parts per milió que els científics consideren el límit màxim segur de CO2 a l'atmosfera.
Altres iniciatives interessants, de les moltes realitzades, van ser esculpir estàtues de gel a Xina, una tempesta de gel a Barcelona, un blog action day (que també va realitzar el PSOE), l'Orbe Climàtic (animació interactiva que permet veure diferents punts del planeta i conèixer com està afectant el Canvi Climàtic, a través d'històries explicades per gent corrent), o plataformes de recollides de firmes, com l'operació “HOPEnhaguen” (a Alemanya), Seal the deal, viaja con nosotros o Ultimatum climatique.
També s'han realitzat infinitat de vídeos, com a aquest on diferents models es despullen, en una al·legoria del canvi climàtic:
Però el que més m'ha cridat l'atenció és la plataforma "adopta un negociador”. La seva missió és clara: "Per què deixem la decisió més important al món a uns centenars de persones? Aquest any tenim la major oportunitat en la història humana. L'oportunitat, per canviar el món on vivim, i construir junts un món millor. Per què no tenim la nostra veu? Pensem que era hora d'avisar els nostres negociadors que som aquí i els observem".
Són 13 persones per ara, representant 13 països. El seu objectiu és "perseguir" els diferents negociadors, adoptant cada un d'ells pel seu nom i cognoms. Parlar amb ell o ella i intentar que s'emporti a bon port la negociació.
Per descomptat, tot reflectit també a través de vídeos i de fotografies, de blocs i webs, que explica tot el procés i a qui han adoptat. Els "Negotiation trackers" viatgen a les reunions de preparació de la cimera i s'integren, amb les seves visibles samarretes vermelles, a prop dels "seus" negociadors, per aconseguir interactuar, per pressionar-los, per posar-los en contacte amb altres "adoptats" d'altres països, i també per informar, de primera mà, del que s'està dient en aquestes reunions (o el que els expliquen els seus adoptats almenys). També realitzen, en directe, un live-blogging del que succeeix en cada encontre. 
Potser en el futur hurem d'adoptar a alguns polítics per a veure què fan! ;)
Posted by e-Xaps 17:11 0 comentaris
Etiquetes de comentaris: Campanya, Eines de marketing
Lévi-Strauss i la importància de la comunitat
4.11.09
L'antropòleg francès Claude Lévi-Strauss, un dels intel·lectuals més rellevants del segle XX, destacat antropòleg i pare de l'enfocament estructuralista de les ciències socials, va morir dissabte als 100 anys, encara que va ser anunciat ahir per la seva editorial. Lévi-Strauss, que hauria complert 101 anys el pròxim 28 de novembre, va influir de manera decisiva en la filosofia, la sociologia, la història, l'etnologia i la teoria de la literatura.
Fill intel·lectual de Émile Durkheim i de Marcel Mauss, i interessat per l'obra de Karl Marx, pel psicoanàlisi de Sigmund Freud, la lingüística de Ferdinand de Saussure i Roman Jakobson, el formalisme de Vladimir Propp i un llarg etcètera, era a més un apassionat de la música, la geologia, la botànica i l'astronomia.
En una entrevista el 1977 va dir una cosa que m'ha cridat l'atenció: “Per a mi, l'equip ideal és un quadern de notes i un llapis. Però he de dir que si tinguéssim encara que sigui un quart d'hora de pel·lícula feta a l'Atenes del segle V abans de la nostra era, comprendríem més de Grècia que tot el que es va escriure sobre ella des del Renaixement…”. Per sort, en el futur (i en el present) sí que les noves generacions podran veure pel·lícules i vídeos sobre Levi-Strauss i els seus teories.
Les aportacions més decisives del treball de Lévi-Strauss es poden resumir en tres grans temes: la teoria de l'aliança (el parentiu té més que veure amb l'aliança entre dues famílies per matrimoni respectiu entre els seus membres que amb l'ascendència d'un avantpassat comú), els processos mentals del coneixement humà (no existeix una diferència significativa entre el pensament primitiu i el civilitzat, amb el que verifica l'existència d'un mínim denominador comú en el gènere humà, això és, l'existència d'arrels comunes de l'espècie a través de la diversitat d'expressions, i per tant un important al·legat contra el racisme) i l'estructura dels mites (la ment humana organitza el coneixement en parelles binàries i oposades que s'organitzen d'acord amb la lògica, i tant el mite com la ciència estan estructurats per parells d'oposats relacionats lògicament).
Però a mi m'agrada especialment la seva aproximació a l'estudi dels individus, estudiant-los no com persones individuals sinó com unitats dins d'un entorn social. Per a Levi-Strauss les relacionis familiars, els mites, els costums, les aliances, la comunicació, etcètera, descriuen una realitat estructural. L'home està lligat a dos grans categories: naturals o biològiques i els culturals. La línia de demarcació entre cultura i naturalesa no és la fabricació d'eines (el homo faber), sinó la parla (el homo loquens), la llengua natural (un sistema de signes convertibles en altre sistema de signes per mitjà d'un procés de transformació).
El llenguatge és el fenomen cultural per excel·lència. En primer lloc, perquè és part de la cultura: una de les habilitats o hàbits que adquirim de la tradició externa; en segon lloc, perquè és el mitjà especial per mitjà del qual vam assimilar la cultura de grup,... el nen adquireix la seva cultura perquè la gent li parla, i el més important de tot, perquè el llenguatge constitueïx un sistema; i si volem entendre l'art, la religió i la llei i tots els nostres comportaments, hem d'imaginar-los com codis formats per signes articulats segons l'ordre de la comunicació lingüística.
Així, per a l'autor, la cultura humana és la suma total de costums, creences i institucions (art, llei, religió, tècniques per a actuar sobre el món real): els hàbits i habilitats apreses per l'home en quant a membre d'una comunitat.
En aquests temps, més que mai, veiem nous desenvolupaments de comunitats, a través del llenguatge, però també d'altres formes de contacte a través d'aquest mateix llenguatge però no presencialment, sinó online. Estic segur que a Levi-Strauss li hagués agradat analitzar-lo.
Des d'aquest blog, aquest petit homenatge en forma de post.
Posted by e-Xaps 09:48 2 comentaris
Etiquetes de comentaris: Teoria
Spotify en política
1.11.09
El passat mes de febrer em van enviar una invitació a Spotify i des de llavors he pogut gaudir d'aquesta plataforma. Per a qui no ho sàpiga, Spotify és una aplicació emprada per a l'escolta de cançons via streaming. Permet escoltar immediatament i sense descarregar temes musicals buscant per artista, àlbum o llistes de reproducció creades pels propis usuaris, les quals pots compartir.
L'usuari té accés a infinitat de pistes de diverses cases discogràfiques, tant multinacionals com segells independents, amb un llistat ampliat diàriament.
És d'ús gratuït, finançat per la publicitat que ofereix de forma esporàdica el reproductor, o premium (sense publicitat).
En les passades eleccions europees, el PSOE ja va utilitzar Spotify para llançar missatges electorals, amb quatre banners i un jingle de 19 segons:
Ara ha estat el partit conservador britànic qui ho ha fet, tal com he llegit al bloc Comunicación electoral: "El Partit Conservador s'assegura així l'atenció (la publicitat en Spotify no es pot treure, ni passar, ni apartar del camí, si no és contractant una subscripció de pagament) d'un nodrit nombre de potencials votants, als quals, a més, es poden segmentar per codi postal".
En el cas conservador, es tracta d'una anunci de 45 segons, on Eric Pickles, el president del partit, parla sobre el deute i la necessitat de votar al seu partit. A més, com indica Nick Burcher al seu bloc, també ha creat una campanya amb logotip propi respecte a la presència del partit a Spotify, generant així visibilitat en blocs i certa estètica "d'estar a l'última" i acostar-se als joves.
El missatge comença amb una picada d'ullet als usuaris: "With Spotify, you only listen to the stuff you want to hear, right? Well sorry to spoil your day but here’s something you don’t want to hear.”, i acaba igual: "So sorry for interrupting your listening to tell you all this but we think it’s something you need to hear. And now we’ll let you get back to your music”.
Al març passat, a l'article "La campanya electoral espanyola en Internet, un any després i a un any vista", Antoni Gutiérrez-Rubí, Rafa Rubio i jo mateix vam voler explicar que havia passat en la política 2.0 espanyola un any després de les eleccions generals, on, en l'apartat final, parlàvem de les tendències de la política online el 2009. L'ús de Spotify estava entre aquestes tendències que prevèiem, pel que m'alegro que encertèssim tot i que aquest ús no fos "exactament" la nostra predicció ;)
Posted by e-Xaps 18:50 0 comentaris
Etiquetes de comentaris: Eines de marketing, Regne Unit, Spotify
La corrupció, en temps real
29.10.09
En els últims mesos s'han produït diversos exemples que donen una idea de la rellevància que està adquirint per als internautes l'obtenció de resultats immediats sobre esdeveniments que estan succeint en temps real. Les protestes a l'Iran després de les eleccions del passat mes de juny i els disturbis a Hondures després de la tornada de Zelaya són dos exemples clars: en ambdós casos, fins i tot els professionals de la comunicació utilitzaven Twitter per saber què estava passant.
El passat dimarts 27, sobre les 11 del matí començaven a aparèixer a Twitter informacions sobre registres en tres ajuntaments catalans: Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres. No era als diaris o a la televisió on podíem obtenir aquestes notícies, sinó que eren Twitter o les xarxes socials les úniques eines que ens permetien estar al corrent del que succeïa.
Al principi, al saber-se la detenció de l'alcalde de Santa Coloma de Gramenet i vicepresident primer de la Diputació de Barcelona, Bartomeu Muñoz, i el seu regidor d'urbanisme, Manuel Dobarco, ambdós del PSC, Twitter es va omplir de soroll (que no continguts o informacions), de membres del principal partit de l'oposició criticant i dient corruptes a tots els socialistes, amb el silenci d'aquests a la xarxa. Uns minuts més tard, en saber-se que entre els detinguts hi havia membres de CiU, com l'ex-conseller d'Economia Macià Alavedra i l'ex-secretari general de Presidència de la Generalitat Lluís Prenafeta, estrets col·laboradors de Jordi Pujol en els governs de CiU, els comentaris van anar canviant cap a més un: "tots són iguals" o "a qualsevol cistella hi ha ous podrits".
Aquesta no és una crítica a alguns twittaires de CiU, que va actuar més o menys com van actuar alguns twittaires del PSC la setmana anterior. Aquesta és una humil crítica a tots per no aportar res, a fer sang de qualsevol cosa, i a, en realitat, generar només soroll i cap comunicació per a la resta de gent que sí li agradaria interactuar, escoltar idees de millora o escoltar "això no pot repetir-se" i saber què està passant. Se'm pot dir que és fàcil no seguir a algú si no t'agrada, cert, però el curiós és que sí m'agraden el 99% de missatges que escriuen, tant aquests twittaires d'ambdós partits (i de tots els altres) com els propis Twitters oficials dels partits polítics. Per a mi actuar així és portar a la xarxa la política de propaganda i l'estúpida política del "I tu més... " i és el que em molesta i el que crec que no s'ha de veure si de veritat volem que la xarxa sigui un espai d'entesa i de diàleg.
A partir de les primeres informacions, es van saber més notícies i més opinions de polítics, simpatitzants i membres dels partits a través del diàleg i la lectura a la xarxa que a través d'uns partits que continuaven muts (encara que les seves seus estiguessin envoltades de premsa). No va ser fins i tot al cap d'unes hores que el PSC va penjar una nota a la seva web, i una mica més tard, també CiU va donar una roda de premsa.
En resum, si una crítica és divertida, satírica, fins i tot amb mala llet... ho veig perfecte (jo mateix vaig escriure aquesta ximpleria), però si és senzillament odi, demagògia o propaganda, que és la que ja podem escoltar en determinats programes de televisió i radio o en comentaris de diaris online, preferiria tenir-lo lluny del meu abast.
És això la política traslladada a Internet? Doncs segurament sí, però continuo pensant que no és la política que m'agrada. Com tampoc no considero política el que uns quants corruptes d'aquest país fan, però el que hauria de ser una alegria (la justícia els ha agafat) es converteix, com és també lògic, en "tots són iguals" o "només volen robar".
Potser un canvi sigui necessari, com indica Ricard Espelt al seu blog, "s'acaba un cicle de fer política i de gestionar l'administració pública. Nous models més participatius es reclamen en tots costats, molt més enllà de les xarxes socials que ofereix Internet. Una política del diàleg i amb una reforma estructural profunda", o potser es tapi i en uns mesos torni a ocórrer de nou.
Sigui com sigui, l'ocorregut abans d'ahir a Santa Coloma és tan sols una osca més en les raons que molts ciutadans adduiran per no anar a votar en les pròximes eleccions, i és la principal raó per la qual la resta de polítics no corruptes d'aquest país (la grandíssima majoria, no ho oblidem), han de fer alguna cosa més que acusar-se uns a d'altres i explicar-se qui té més militants i càrrecs a presó. Només potser així no es tornaria a repetir.
[Mode utòpic off]
Posted by e-Xaps 22:36 5 comentaris
Etiquetes de comentaris: Catalunya, CiU, PSC
Barcelona desperta: contraatac del PSC a Barcelona
El passat 7 d'octubre, Xavier Trias, candidat de Convergència i Unió a l'alcaldia de Barcelona, va llançar una campanya de difusió i participació amb el lema "Despertem Barcelona", en la qual es proposava als barcelonins que opinessin a través d'Internet sobre 100 mesures, estructurades en 10 eixos de prioritats, "per a despertar Barcelona amb l'ajuda de tots" i afegissin altres noves idees lliurement a través d'Internet. ".
Durant aquestes setmanes ha continuat rebent participació, i la ciutadania ha anat votant les idees amb les que més s'estava d'acord i fent comentaris. El lema de la campanya i el llançament d'aquesta web sembla que va agafar bastant desprevingut el govern socialista actual, que tanmateix ha contraatacat de la mà d'alguns ciberactivistes de dins del partit.
Així, es llança avui la web "Barcelona ja es troba desperta", intentant donar resposta a les 100 propostes que fa Xavier Trias. La novetat és que respon a les idees de Trias de dues maneres: acusant d'estar repetides el 75% d'elles, o dient-les "populistes" i discutint la seva possible aplicació al 25% restant.
Respecte a les "còpies" o adaptacions d'idees, segons aquests membres del PSC es tracta de propostes que ja estan en el Pla d'Actuació Municipal (PAM), un instrument de planificació de les accions de l'activitat municipal durant els quatre anys de mandat, que va ser realitzat a través d'aportacions del govern i de ciutadans, i aprovat en l'any 2008.
La web de Barcelona ja es troba desperta, que en aquest cas no és una web participativa, sinó una crítica directa a les propostes de Xavier Trias, té els mateixos colors que la web original del candidat opositor (blau marí i rosa), i té una secció humorística, creada per Jose Rodríguez, per a crear pancartes virtuals per a Trias, amb la crítica subsegüent a la pre-campanya d'aquest candidat.
La resposta del PSC (en realitat, sembla que només d'alguns activistes) ha trigat 3 setmanes. És una resposta divertida i crítica alhora. Caldrà veure si té la mateixa difusió.
Posted by e-Xaps 10:06 0 comentaris
Etiquetes de comentaris: Barcelona, Campanya, Catalunya, CiU, PSC
Uruguai somia un nou Lula
25.10.09
"La otra noche le erré a un botón del control remoto y la tele se quedo muda mientras pasaban uno tras otros los avisos de la campaña. Fue como descubrir un mundo nuevo. Allí estábamos todos los de siempre pero sin palabras, ni música, ni locutores, como si nos hubieran puesto en una caja de vidrio y los espectadores pudieran mirarnos despojados de los ruidos que operan como nuestras armaduras y corazas. Me gustó. Pude mirar a Lacalle y sentir que estaba frente a un viejo guerrero regresado del destierro. Me pareció que se le veían las cicatrices y el cansancio, pero que no había perdido el señorío ni el coraje. Y Bordaberry, retozando en su jardín de infantes colorados, tratando y logrando poner vida en un partido que tenía aire de cementerio. ¡Y yo! !Quien te ha visto y quien te ve, Pepe! Muy trajeado, caminando junto a Danilo, como si fuéramos Obama y Putin discutiendo como salvar al mundo. ¡Cuanto más humanos parecemos todos cuando nos sacan el audio! Y en una de esos volvemos a serlo cuando el ruido se termine". Així és com parla en el seu bloc José "Pepe" Mújica, amb gairebé tota seguretat proper president de l'Uruguai.
El Frente Amplio, el partit que totes les enquestes donen per guanyador en les eleccions d'avui a l'Uruguai, representa molt bé el canvi que ha donat una part important de l'esquerra a Amèrica Llatina, contraposat al que signifiquen Hugo Chávez a Veneçuela i Evo Morales a Bolívia. El Frente, que aglutina tot l'espectre d'esquerra i centre-esquerra, ha optat per una línia socialdemòcrata, de continuïtat i negociació, similar a la de Lula da Silva al Brasil o Bachelet a Xile. El seu candidat presidencial, José, Pepe, Mujica, un antic dirigent guerriller, de discurs una mica populista però molt proper al poble, és el màxim favorit a president, el vicepresident del qual seria Danilo Astori, ministre d'Economia amb l'actual president Tabaré Vázquez, que acaba la seva legislatura amb un inèdit 60% d'aprovació popular i que ha estat elogiat fins i tot per la mateixa oposició.
Els sondeigs li adjudiquen a Mujica entre un 44,7 i un 49% dels vots, contra un pronòstic d'entre 28,7% a 32% d'intenció de vot per al màxim opositor, Lacalle. També competeixen, encara que sense expectatives reals, Pedro Bordaberry, del Partit Vermell (entre 13 i 15,6%) i Pablo Mieres, del Partit Independent (2,5 a 3%). Els vaticinis suggereixen que cap candidat no arribaria a sumar la meitat més un dels vots, pel que hi hauria una segona volta entre Mujica i Lacalle per al 29 de novembre.
No ha estat una campanya massa desenvolupada a la xarxa, però sí que he vist alguna cosa curiosa que volia fer ressaltar.
Mujica disposa de blog propi, que actualitza una vegada per setmana, titulat "Pepe tal cual es" (pepemujica.com està ocupat i en venda i, per cert, molt ben posicionat a google), i que funciona com a pàgina del candidat (es poden veure vídeos i fotografies, penjar comentaris, veure la seva agenda o escoltar audios). La pàgina oficial de la candidatura és en la web del partit, Frente Amplio, i podem accedir a documents de campanya i a tots els continguts creats, inclòs un canal de Youtube.
L'agenda dels candidats també es mostra, fins i tot la del dia d'avui, amb l'hora i el lloc (via google maps) on tant Mujica com Danilo aniran a votar.
Per la seva part, Luís Alberto Lacalle ha centrat la seva campanya online en comunitats de simpatitzants, creant una xarxa social pròpia però en la qual es pot entrar tan sols tenint perfil a Facebook (on la candidatura té 21.000 admiradors), el que agilitza i facilita que qualsevol pugui apuntar-se ràpidament i crear la seva pròpia pàgina de suport. A aquesta se li poden sumar amics.
Lacalle també disposa de bloc, encara que en aquest cas no escrit per ell, sinó pels seus simpatitzants, a l'estil colaborativo. Tanmateix, no he vist enlloc com es trien aquests bloggers.
Post dedicat al Bar-Restaurant Cambalache, de Gràcia. Gràcies per les pistes!!
Posted by e-Xaps 09:10 0 comentaris
Etiquetes de comentaris: Campanya, Uruguai
